Aquí tenim la primera, després de dos tres dies d'entrevistes amb cada un dels tutors dels diferents cursos, m'adono que hi ha una sensació d'ofeg o d'impotència en certs moments, al no poder arribar a tot i fer-ho tot. Estem en un moment i en una situació en que totes les escoles han de ser les millors per assegurar les 50 places de p3 i no haver de tancar línies i per tant s'exigeix als mestres i als ALUMNES que facin i facin per poder mostrar a l'exterior com de bé treballem i quantes coses aprenen els nens i nenes.
Però correm un gran risc si no aprenem a prioritzar i optimitzar els recursos que utilitzem i només en limitem a afegir i afegir contingut i matèria per a treballar. En el cas de les mestres de p5 em comenten que a banda dels llibres de lectoescriptura, fan teatre, treball per projectes, racons de ciència, padrins de lectura, desdoblaments de english i science, dossiers de matèmatiques, ipad's, deures, conversa.... Potser amb menys fariem més, què en penseu?
Hola: el fil de debat que suggereixes és molt interessant. Faig les pràctiques a un centre psicopedagògic privat, però som mestra de primària. A la meva escola també "ens apuntam a un bombardeig". Aquests darrers anys, he començat a pensar que voler fer tot allò que "sona novedós" no és bo. Crec que caldria no perdre la referència del tutor al manco fins 2n de primària (i amb tants d'internivells, padrins de lectura, desdoblaments... de vegades com a tutora hi ha nins que quasi no les tenc). Potser qualcuns centres hem caigut en un "consumisme" de "productes educatius" suggerents... Des del meu punt de vista, cada curs escolar hauriem de "fer neteja" i incloure tan sols un aspecte nou.
ResponEliminaMarilena! Completament d'acord amb tu! Hem de fer i fer i fer, però no traiem res del que ja fem, i clar! Arriba a un punt que ja no ens queden hores!
ResponEliminaHola Anna! M'interessa molt l'entrada al teu blog ja que jo provinc de l'educació social i les pràctiques les estic realitzant a un institut de secundària i per tant, em falta una informació en tot això que comentes. Parles de que hi ha escoles que han d'arribar a 50 placesper no haver de tancar una linia, i que per això han de esser les millors i hi ha una sobrecarrega de feina tant per l'alumnat com per l'equip docent però... la meva pregunta és... qui determina quin és el millor centre? el que tal i com tu dius, treballa més bé i els nens i nenes aprenen més coses?
ResponEliminaHola Anna! Doncs qui determina quin és le millor centre són les famílies. Una escola on hi hagi una alta demanda és una escola que rebrà segurament més recursos, més ampliacions de ràtio i més alumnes. En una escola púlica, potser aquets fet no és tan evident, però et puc assegurar que en una concertada es nota i molt. El volum de matriculacions depén de la voluntat dels pares a l'hora d'escollir la que creuen que serà la millor escola per als seus fills, i això és com un negoci, com més oferta hi hagi, més díficil és ser el millor i per això calen "plusos", aquests "plusos" són els que fan que moltes vegades els mestres i alumnes tinguin sensació d'ofeg davant el seu dia a dia!
Elimina