Un dia, mentre descansava a la sala de professors de l’escola vaig veure un llibre a la prestatgeria que hem va cridar l’atenció, es titulava: “Frato, 40 anys amb ulls d’infant”, vaig decidir aixecar-me i agafar-lo per a donar-li un cop d’ull, va resultar ser un llibre de molt de valor l’autor del qual fa sàtira sobre aquells aspectes més quotidians de la vida dels nens i de les persones que els envolten, pares i mestres.
“Els infants a qui defensa amb totes les armes són els més menuts, víctimes habituals de l’arrogància de les lleis, de les normes, dels costums, de les retòriques, de les didàctiques plastificades, dels falsos pudors que la gent gran inventa al si de la família, al carrer, als mitjans de comunicació, a l’escola bressol, a l’escola infantil, a la de primària....”
Vaig començar a llegir-me’l i de sobte, al cap d’una estona d’estar fullejant aquell llibre, que hem va resultar tant interessant, vaig trobar la imatge que avui he utilitzat per introduir el meu treball final del Practicum II.
Si analitzem la imatge, veiem un edifici que sembla ser l’escola on a l’entrada d’aquesta hi ha una cartell amb una fletxa que indica la direcció que ha de prendre la gent que desitja entrar, al cartell podem llegir: “L’escola de l’obligació”.
Ep!, fixem-nos un moment amb això, l’escola de l’obligació.... que deu voler dir l’autor de la vinyeta amb això, és que a cas l’escola no es una cosa bona?, no és més aviat un dret que una obligació? És que no hem d’inculcar als nostres nens el valor d’acudir a l’escola perquè es puguin desenvolupar plenament com éssers humans?.
Hem desconcerta aquesta afirmació però ara vull seguir amb la descripció del dibuix, si mirem, veurem que a la banda esquerra hi ha una corrua de nens i nenes que entren cap aquesta escola, i hi ha un detall que és molt important que ens hi fixem i és que no hi ha dos nens iguals a la fila per entrar, hi ha una nena amb ulleres, un nen més petit que la resta, un altre amb els cabells arrissats... Hi ha de tot, nens i nenes, alts i baixos, amb ulleres i sense etc. Però.... espera un moment, què és això? De l’escola surt una espècie de canonada que porta el nom de “ Residus”, però que hi surt d’allà dins? Ja ho veig.....una pila de nens emparats per un cartell que posa: “classes diferenciades i especials, retard, treball infantil, droga, ignorància....”
I què passa, em pregunto? Que no tenen cabuda aquests nens dins de l’escola que han de ser tractats com a residus, com una cosa que sobra i que ens podem permetre el luxe de tirar esperant que algú altre ho aprofiti? Ara ho entenc tot.... aquests nens que són tractats com a “residus” són els nens que avui en dia omplen les aules i les escoles d’educació especial del nostre país, resulta que l’escola de l’obligació, és l’escola tradicional que només accepta com a normals aquells alumnes que tenen les mateixes característiques que la majoria de la població... Mica en
mica, vaig entenen per on va el que l’autor de la vinyeta ens vol dir.
Hi ha unes finestres que ens permeten veure el que passa dins d’aquesta particular escola, els nens son tractats com a peces de fabrica que van passant per les diferents estances d’aquesta per a realitzar activitats diverses, en una de les finestres veiem com els nens son obligats “presumptament” a llegir un llibres, a la de sota sembla que els obliguin a veure alguna cosa per un monitor, i a la finestra que està més a la dreta de la imatge, als nens se’ls injecta alguna cosa al cervell mentre estan tots assentats en fila, cadascun d’ells al seu pupitre. I jo hem pregunto, que els injecten? Semblen rates de laboratori als que els hi fan proves per a demostrar alguna cosa.... Ara ho veig, els injecten materials didàctics! Però i el mestre? On són els mestres d’aquesta escola? Dic jo que deuen ser aquells dos homes que estan en habitacions separades dels nens, n’hi ha un a dalt de l’edifici que sembla manejar el mecanisme que injecta els materials didàctics als nens, i l’altre.... l’altre sembla que estigui analitzant els resultats d’una prova, és més, segur que està analitzant els resultats obtinguts pels nens que passen per aquesta fabrica-escola tant particular. Que trist, oi? Realment són així les nostres escoles?, realment som capaços de tractar els nens i nenes com a animals als que podem manipular amb total impunitat per a l’obtenció d’un fi? És més, tan cruels som que podem classificar els nens sota criteris totalment absurds? M’entristeix, però ja veig que si.... quina raó que tens Frato, quina raó que tens....
Això no acaba aquí però, a terra, al costat de la canonada de “residus” hi ha un cartell, deixa’m que llegeixi que hi posa “Prohibida l’entrada a les persones alienes,: pares, diaris, treball, política, sexe, cultura popular” Evidentment que es prohibeix l’entrada a aquestes persones!!, algú deu tenir por que amb els seus pensament renovats, la seva cultura i els seus valors morals tota aquesta gent intentes canviar aquesta escola que funciona tant bé.... ( ironia en estat pur) Però qui pot estar a favor d’aquesta escola que sembla que ningú faci res per a canviar-ho? És que no hauria de ser una cosa de calaix, sobre la que no caldria reflexionar-hi ni dos minuts, que d’aquesta manera no fem res? Que així no avançarem mai?
Però bé... ara si que ja no em queda res per veure, veieu com surten els nens de l’escola? Completament idèntics! Com peces de maquinaria que surten de la fàbrica igual, sense cap mínima diferència! On aniran a parar aquests nens? Espera, que ara ja ho veig, “carrera, benestar, cultura, dignitat, plaer...” però estem segur que aquest és el camí cap on aniran aquests nens i nenes? Com podem estar tant segurs que aquests nens i nenes seran dignes de viure en societat , si des de l’escola no se’ls a inculcat cap valor positiu? Si els han tractat com a rates de laboratori? I han fet desaparèixer les diferències que hi podien haver entre ells deixant-los a tots completament iguals? A més a més, i a mode de broma de mal gust els donen un missatge d’ànim “Sigueu bons ciutadans, la societat us espera” Jo em pregunto, sigueu bon ciutadans?, quan des de l’escola se’ls i ha dit que lo bo és lo normal i que la resta per tant s’ha de rebutjar, i la societat us espera? El que no saben tots aquests nens és que a la societat hi ha molta gent com ells, i molta més que son completament diferent.
Es que no ens donem compte de que estem enganyant als nostres alumnes vilment?, que estem creant a gent no a persones? Que tot això que estem fent, el dia de demà ens tornarà? Felicitats Frato! Tant de bo i hagués més gent que veies les coses tant clares com les veus tu. Felicitats per denunciar, allò que se’ns dona com a bo. Felicitats per expressar tant clarament el que vols dir. Felicitats també, per acabar-me d’obrir els ulls fent-me riure i fent-me sentir culpable també de que les coses no funcionin de la millor manera. Felicitats per donar-me tantes idees pel dia de demà i felicitats i mil gràcies, per no enganyar-me i ensenyar-me contra quines coses m’hauré d’enfrontar el dia que jo sigui mestra. Entre tu i jo, espero no veurem mai reflexada en una vinyeta de les teves, perquè significarà que aquell dia, vaig perdre la idea del que era ser mestre i crear persones, no a gent.
