PETITES PETICIONS III

Us deixo una investigació de l'Ana Teberosky i la professora adjunta, la Claudia Portilla.

Formayfuncion20 la influencia de la escritura en la comprensin del significado (1) from AnnaGarri

PETITES PETICIONS II

Aquí us deixo un enllaç amb la bibliografia complerta de l'Ana Teberosky i una pàgina web impulsada per ella mateixa i  la Universitat de Barcelona on es poden trobar moltes coses interessants. També us adjunto una altra pàgina web de recursos que per mi és brutal  per la quantitat i la qualitat de material gratuït que i podem trobar per a treballar a les aules!

Espero que us serveixi d'ajuda!!!!


BIBLIOGRAFIA ANA TEBEROSKY

PÀGINA WEB ANA TEBEROSKY

RECURSOS PER A LA CONSICÈNCIA FONOLÒGICA

PETITES PETICIONS I

Hola!!

Gràcies a comentaris que han anat deixat les companyes pel blog, he pensat que era necessari poder ampliar la informació d'allò que els ha cridat l'atenció! Per això he creat aquesta entrada de petites peticions, per anar publicant aquelles coses de més a més que penso que poden ser interesssants i que complementen les informacions que ja he anat donant.

En aquest cas una companya em va dir que li havia agradat el video de l'abecedari i que li podia fer servei pel seu treball, així que en penjo un altre, només de les vocals que també és interessant coneixer i que forma part també del treball de la consicència fonològica!

VIDEO PELS MÉS PETITS

L’aprenentatge de la lectura ha estat, en els últims anys, una àrea d’enorme interès pels investigadors i els educadors. La importància que es dóna al seu aprenentatge ha provocat diverses controvèrsies però, al mateix temps, ha propiciat l’aparició d’un cos sòlid de coneixement sobre el que és la lectura, les condicions sota les quals s’ha de promoure el seu ensenyament i els processos implícits en el seu aprenentatge. Un dels processos que en l’actualitat es consideren bàsics en l’aprenentatge de la lectura és el que s’anomena la consciència fonològica. Sembla ser que la consciència fonològica té una relació directa amb l’adquisició de la lectura.

Us deixo l'enllaç a un video de l'abecedari que torna bojos als nens i nenes més petits! Els encanta i aprenen les lletres de l'abecedari en un tres i no res! 

PER QUÈ AQUEST TEMA?

Tot i que ja hem parlat molt de la fonamentació teòrica del Practicum i dels motius per a l'elecció dels diferents temes, m'agradaria comentar, una justificació més personal de perquè m'interessa aquest tema.

Fa uns quants anys, vaig acabar la meva primera carrera universitària a la Universitat de Barcelona, vaig estudiar Educació Especial i la veritat és que van ser tres anys molt enriquidors i profitosos per a mi.

De totes les assignatures que hi vaig fer, n'hi van haver de fàcils, de molt difícils, d'avorrides o molt interessants, però hi va haver una assignatura que per a mi va ser la millor de tota la carrera. L'assignatura es deia Trastorns de la Llengua Escrita (TLLE) i a banda del temari que ja era prou interessant en si mateix, la professora encarregada d'impartir-la no va deixar mai a ningú indiferent. La professora es deia Ana Teberosky. Us deixo una entrevista perquè conegueu una mica més d'aquesta doctora.

SISENA SESSIÓ!

Després d'haver recollit els qüestionaris d'avaluació dels mestres, em disposo a analitzar-los i m'adono que no calen modificacions específiques per a les activitats presentades als diferents cursos. Avui dilluns, parlaré amb la Mercè ( tutora de pràctiques) i començaré a elaborar el llistat de material fungible que necessito per a crear les caixes, de la mateixa manera, començaré a fer una mica de pressupost per presentar-ho a l'escola, ja que em van comentar que com és un material per a l'escola, aquesta pagarà el seu cost.

FI DE LA PRIMERA FASE!

Amb la cinquena sessió presentada, acabo la primera fase del meu pla personal de treball per aquest segon pràcticum!

De moment, estic molt satisfeta de la feina feta , els companys i companyes de l'escola, tot i que a la vegada són company de feina, m'estan ajudant molt en aquest procés ( tot i tenir molta molt feina) i s'estan prenent de manera molt seriosa el meu periode de pràctiques ! Això si... no poden evitar riure una mica de mi quan arriben al matí i ja estic de cara a l'ordinador, quan al migdia prenc el cafè sola a la sala de mestres i a les cinc no els acompanyo cap a la sortida de l'escola! 

No obstant, veuen com una bona oportunitat que jo estigui fent les pràctiques al centre, i que aprofiti les 75 hores que disposo per a elaborar un material que fa molt de temps que volem fer i que no trobem el moment per a fer-ho! 

Anem a veure com es desenvolupa la segona fase, que pronostico que no durarà 15 hores, perquè està tot bastant lligat! Som-hi!

CINQUENA SESSIÓ

Tal i com vaig quedar amb els diferents mestres, el divendres vaig preparar unes "mini" graelles de valoració pels plans que havia presentat a les diferents clases. Els vaig enviar per correu la graella a cada curs, i el mateix divendres a la tarda ja tenia les respostes! Sembla que a priori anem bé  i que les activitats els semblen encertades pel treball a l'aula!

ARTICLE VANGUARDIA

Us deixo un petit article de la Vanguardia on es proposa el treball de la consicència fonològica com a solució als problemes derivats de la dislèxia!

http://www.lavanguardia.com/salud/pediatria/20120228/54353984389/salud-medicina-pediatria-dislexia.html

Las personas con dislexia presentan una dificultad en el aprendizaje a pesar de tener una inteligencia normal. Tal y como explica Cristina García, psicóloga del departamento de neuro-pediatría de la Clínica Universidad de Navarra, la dislexia influye en la capacidad lectora de gran manera con lo que se dificulta la comprensión correcta de las personas que la sufren.

Dificultades en el aprendizaje

Para que se realice un diagnóstico de dislexia, las dificultades mencionadas deben interferir de forma significativa en el rendimiento académico y en las actividades diarias del niño. La dislexia afecta a la precisión de la lectura y eso se materializa en niños con muchos errores a la hora de leer y con una lentitud en cuanto a la fluidez. De esta manera, dichas dificultades se asocian a una menor facilidad para acceder al contenido del texto que leen y a una falta de compresión, sin olvidar los habituales problemas relacionados con la escritura que surgen también.

Prevalencia de la dislexia

La dislexia es un trastorno bastante común en la población. De hecho, es el trastorno neuropsicológico más frecuente en escolares y se calcula que de cada 20 niños, 4 la padecen. La dislexia es una alteración que afecta a una habilidad y, por lo tanto, no hay una afectación total pero si que se presentan niveles. Respecto a la prevalencia por género, la dislexia es una afectación que se presenta mayoritariamente en varones: por cada tres niños afectados solo hay una niña con dislexia.

Camino al diagnóstico

El motivo de consulta principal de los padres es el fracaso escolar de sus hijos, que suelen pasar por vagos o por distraídos. También se suele acudir a la consulta del doctor por un problema de conducta, por trastornos de ansiedad, por depresión o por alteraciones del sueño. Tras estas señales de alarma puede esconderse un caso de dislexia. Por lo que se refiere a los niños con capacidades altas, su diagnóstico puede retrasarse porque hasta que las exigencias escolares no se complican van aprobando y pasando de curso. Pero su rendimiento escolar deja de ser alto cuando sus capacidades no les permiten llegar a los niveles de exigencia. A excepción de estos casos, el diagnóstico se suele realizar a los 5 o 6 años, es decir, en el inicio de la escolarización primaria donde se empieza a exigir que los niños escriban y lean.

Dislexia y otros trastornos

La dislexia puede confundirse en muchas ocasiones con otros trastornos, el más frecuente de ellos el TDAH. Lo cierto es que ambos trastornos comparten una base genética común por lo que es habitual que un niño con dislexia padezca otro trastorno. De hecho, la dislexia pura es muy poco corriente y casi siempre se asocia a otras dificultades.

Pronóstico

La dislexia es un trastorno que, por definición, persiste a lo largo de la vida. Sin embargo, las consecuencias como la dificultad para leer pueden variar a lo largo de los años y se puede ayudar a que dichas dificultades se atenúen y que influyan menos en la persona. Por ejemplo, si tenemos en cuenta que a una persona con dislexia le falla una de las herramientas básicas para el aprendizaje, la lectura, una opción será buscar alternativas de aprendizaje que no pasen por la lectura.

Tratamiento de la dislexia

El tratamiento de la dislexia debe ser siempre muy personalizado y adaptado a las características del niño. El entrenamiento de la lectura se debe basar en la conciencia fonológica, es decir, que el niño sea consciente de la estructura de las palabras para que llegue a ser capaz de manipularlas. Ese proceso de manipulación le ayudará a hacer la decodificación que constituye la lectura. En el terreno de la dislexia, cuando el niño adquiere el nivel de automatización de la lectura suficiente para acceder al contenido de lo que está leyendo, ya no se puede hacer más por él. Ese automatismo le ha de servir para aprender y para acceder al conocimiento.

Dislexia y genética

Muchos estudios realizados en hermanos y padres de personas con dislexia muestran que el trastorno es heredable en gran medida. Cada vez se está viendo más que la dislexia y los trastornos del neurodesarrollo tiene una base genética de carácter poligénico y multifactorial, donde intervienen muchos genes que interaccionan entre ellos y con el ambiente. Sin embargo, y a pesar de que la genética influya mucho, hay un gran margen de intervención para ayudar a estos niños. 

Leer más: http://www.lavanguardia.com/salud/pediatria/20120228/54353984389/salud-medicina-pediatria-dislexia.html#ixzz2yr2fJr00
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

REFLEXIONS I

Al llarg de les pràctiques han sorgit i em sorgiran una sèrie de dubtes i plantejaments que donen i donaran peu a la reflexió personal i per extensió a la conjunta amb tota la gent que llegeix o segueix el blog.

Aquí tenim la primera, després de dos tres dies d'entrevistes amb cada un dels tutors dels diferents cursos, m'adono que hi ha una sensació d'ofeg o d'impotència en certs moments, al no poder arribar a tot i fer-ho tot. Estem en un moment i en una situació en que totes les escoles han de ser les millors per assegurar les 50 places de p3 i no haver de tancar línies i per tant s'exigeix als mestres i als ALUMNES que facin i facin per poder mostrar a l'exterior com de bé treballem i quantes coses aprenen els nens i nenes.

Però correm un gran risc si no aprenem a prioritzar i optimitzar els recursos que utilitzem i només en limitem a afegir i afegir contingut i matèria per a treballar. En el cas de les mestres de p5 em comenten que a banda dels llibres de lectoescriptura, fan teatre, treball per projectes, racons de ciència, padrins de lectura, desdoblaments de english i science, dossiers de matèmatiques, ipad's, deures, conversa.... Potser amb menys fariem més, què en penseu?

QUARTA SESSIÓ

Avui m'he reunit amb les tutores de EI 5 anys. He seguit la mateixa estructura que en les entrevistes amb els altres cursos, els presento primer de tot el pla de treball per al seu curs.

D'entrada els sembla bé la proposta que els presento i no tenen massa dubtes ni preguntes. Els inquieta per això pensar quan podran fer servir aquest material perquè diuen que a P5 tenen molta feina a fer i a vegades no poden arribar a tot. El sentiment és una mica el mateix que expressen els tutors de p4.

Acordem que demà mateix els faré arribar una graella de valoració del pla de treball per a poder extreure les primeres impressions i així poder reformular les idees que facin falta abans de començar propiament amb l'elaboració de material.

RECORDEM L'ENTREVISTA A P5

   Quantes hores dediqueu a l’escola al procés de lectoescriptura?

Actualment a tot infantil es destinen 8 hores a l’àrea de comunicació i llenguatge.

-        

  Quins continguts treballeu?

Ufff.... a p5 la lectoescriptura té un pes molt gran dins de totes les àrees ja que en principi els alumnes al acabar aquest curs, han de saber escriure i llegir paraules de manera autònoma. És un curs que hi ha molta pressió en aquest sentit i on hi ha molts continguts a treballar de manera sistemàtica per a poder assolir els objectius.

A p5 es fa un breu repàs de les vocals i s’inicia ràpidament amb el treball de les consonants, amb reconeixement auditiu i visual i amb el treball de la grafia i el traç. Es treballa la construcció de noms i paraules fent servir les lletres encunyades  (lletres de paper perquè els alumnes puguin construir les paraules que vulguin), s’inicien els dictats, cada vegada que es finalitza l’estudi d’una consonant es fa un dictat amb paraules que continguin aquella lletra per avaluar el procés. S’introdueixen els articles i l’apòstrof, i per a fer-ho es treballa a partir d’un dossier del nom, amb els noms de tots els nens i nenes de la classe. També iniciem els deures del cap de setmana enfocats sempre a l’àrea de lectoescriptura, on els nens i nenes s’emporten un llibre a casa per a llegir amb els pares i un fitxa per omplir, molt lligat a això també fem els padrins de lectura, on cada nen de p5 té un padrí de sisè de primària que durant una hora setmanal llegeixen junts un conte. Durant tot el curs s’implanta de manera gradual la lletra lligada per a llegir i escriure.

-         

Com els treballeu? Feu servir llibres? O fitxes?

A p5 és el curs on tenim més llibres i fitxes per a treballar la lectoescriptura. En total tenim 3 llibres i 1 dossier per al treball de les consonants i després tenim varis dossiers que ens serveixen per a treballa els articles fent ús dels noms dels nens i  nenes de la classe, o per al treball del traç de les lletres lligades. També treballem de manera molt manipulativa fent ús de les lletres encunyades, la pissarra Vileda o de material creat per al reconeixement de sons dins de paraules.  

-       

   Feu servir algun tipus de recurs per a l’atenció a la diversitat?

Si, els desdoblaments són una gran sort en aquest curs perquè ens permet treballar amb grup reduït aquells continguts que poden ser més difícils. Per exemple, a l’hora de desdoblament aprofitem per a fer els dictats amb els alumnes, perquè així, al tenir la meitat del grup ens assegurem per una banda, que no copiaran del nen del costat i per altre que podrem dedicar els temps que els nens i nenes necessitin per a pensar com s’ha d’escriure cada paraula.

A més a més a p5 l’hora de suport de la que disposem s’utilitza gairebé sempre per al treball de la lecto amb aquells nens i nenes que més els i costa. A vegades es repeteixen els dictats de manera individual o es treballa el reconeixement auditiu d’algunes consonants.

 Com valores la metodologia emprada?

Bé, tot i que som conscients que es podria millorar. La sort que tenim és que tenim molt clar que cal respectar el ritme d’aprenentatge de cada nen i nenes, però a vegades se’ns fa difícil perquè el temps passa molt ràpid i cal arribar a uns continguts. Hem parlat moltes vegades que potser ens falta treballar de manera més sistemàtica la consciència fonològica i deixar de banda altres continguts que al arribar a primer s’assoliran gairebé sense voler.

-       

   Treballeu la consciència fonològica?

Si, tot i que representa una part molt petita de tot el treball que es fa de lectoescriptura.  Treballem la discriminació de sons dins de paraules, el camp semàntic de les lletres, piquem paraules per a separar en síl·labes i poca cosa més. 

RECORDEM L'ENTREVISTA A P4

uantes hores dediqueu a l’escola al procés de lectoescriptura?

Actualment a tot infantil es destinen 8 hores a l’àrea de comunicació i llenguatge.

-      

    Quins continguts treballeu?

A EI 4 anys treballem totes les vocals tant en reconeixement visual i auditiu com l’escriptura i lo grafia, més endavant, cap a final de curs, iniciem el treball amb les vocals en lletra lligada, també en reconeixement i en escriptura. Comencem a picar paraules per a separar-les per síl·labes. També treballem les dites dels mesos de l’any i els poemes de les festes populars. Es treballa de manera més profunda el nom propi amb un dossier  on també s’inicia el treball del nom dels companys de classe. A p3 ja comencen a fer una mica el nom, però només fan reconeixement i escriptura, a p4 els nens i nenes ja comencen a fer inferències amb els noms i ja són capaços de veure qui hi ha noms que comencen per la mateixa lletra, síl·laba o que fins i tot tenen les mateixes lletres canviades d’ordre, com per exemple: CARLA I CLARA. S’inicia el treball d’alguna consonant gràcies al treball del nom propi, tot i que es fa de manera molt general  i sense avaluar-lo pròpiament. També tenim un llibre de grafomotricitat perquè els nens i nenes puguin practicar el traç de les lletres, sobretot de les lligades.

A més a més de tot això, s’introdueix el cognom a l’hora de posar el nom a les feines, per a fer-ho més fàcil, donem a tots els nens i nenes un cartró amb els seu nom i cognom perquè el puguin guardar dins de l’estoig i això fer-lo servir de guia i referència. S’introdueix també la copia de la data de manera sistemàtica, la copia de paraules treballades als projectes o la iniciació a l’escriptura lliure de paraules.

-         

Com els treballeu? Feu servir llibres? O fitxes?

En aquesta escola i sobretot a infantil tenim molt pocs llibres, a p4 només tenim un llibre de grafo de l’editorial Cruïlla i 3 xips xaps (quadernet de mates). La resta d’aprenentatges es fan a través de les fitxes que les mestres elaborem i del treball per racons i desdoblament. Un altre avantatge d’aquesta escola és que disposem d’una hora setmanal per a treballar la lectoescriptura de manera desdoblada.

-     

     Feu servir algun tipus de recurs per a l’atenció a la diversitat?

Si, com ja et deia tenim els desdoblaments que ens van perfecte a l’hora de treballar aquells continguts que poden resultar més complicats. Per exemple al desdoblament de lecto de p4 s’aprofita per treballar la copia de paraules, el treball amb el mètode global de reconeixement de paraules, la discriminació dels sons de les vocals dins les paraules i per a treballar els camps semàntics.

-      

    Com valores la metodologia emprada?

En general estem contents del funcionament de la lectoescriptura a p4, però si que es veritat que a vegades ens dóna la sensació que exigim massa als nens perquè per exemple, a l’hora de fer el traç de les vocals amb lligada, hi ha alumnes que no estan preparats madurativament per a fer-ho i aquesta sensació els angoixa molt. Per la resta, creiem que funciona prou bé.

 Treballeu la consciència fonològica?

Doncs ben bé no sabem què és treballa amb la consciència fonològica, però suposo que poc o molt  si.

RECORDEM L'ENTREVISTA A P3

Ara que presento els plans de treball, m'adono que potser caldria refrescar les entrevistes que vaig dur a terme el semestre passat amb els mestres d'aquesta escola i que van servir per establir el punt de partida a l'hora de pensar quins materials eren els més adients per a presentar per cada curs. Començo amb p3!

Quantes hores dediqueu a l’escola al procés de lectoescriptura?

Actualment a tot infantil es destinen 8 hores a l’àrea de comunicació i llenguatge.

-          Quins continguts treballeu?

A EI 3 anys treballem el reconeixement visual i l’escriptura/grafia de les lletres A, I, U. També treballem dites dels mesos de l’any i algun poema dedicat a alguna de les festes més populars com la Castanyada o el Nadal.  Es treballa també el nom propi , comencem sempre repassant i copiant el nom per acabar podent escriure el nom de manera autònoma. També treballem dins d’aquesta hora la grafomoticitat, una mica les onomatopeies i els contes per despertar el interès per a la lectura.

-      

Com els treballeu? Feu servir llibres? O fitxes?

Fem una mica de tot,  a EI 3 anys només tenim un llibre que ens serveix per a treballar la grafomotricitat i la resta de continguts els treballem amb fitxes  o amb material manipulatiu. També intentem fer la lectoescriptura des de una vessant molt vivencial. Per exemple, quan iniciem el treball d’una vocal busquem en els noms de les cadires quins nens i nenes tenen la vocal i quantes en tenen, busquem a les revistes i als diaris les lletres que treballem. Per treballar el traç utilitzem material com la farina o la sorra perquè els nens i nenes puguin practicar el traç sense necessitat d’agafar un llapis i un paper.

-          Feu servir algun tipus de recurs per a l’atenció a la diversitat?

A l’escola comptem amb una hora de desdoblament destinada a l’àrea de comunicació i llenguatge. Durant el primer trimestre l’utilitzem per a iniciar el treball del traç ( els primers mesos és molt complicat agafar correctament el retolador i segui les línies) i de les onomatopeies,  i al segon i tercer trimestre per al treball del nom propi.             Si veiem que algun alumne té moltes dificultats per a l’adquisició del procés de lectoescriptura el podem derivar al departament de suport. També tenim servei de logopèdia  que ens ajuda a prevenir i solucionar petits problemes de parla o pronunciació que poden interferir en el procés lectoescriptor dels nens  i nenes en cursos superiors.

-          Com valores la metodologia emprada?

A p3 creiem que funciona prou bé.  Si ve és cert és que ens els altres dos cursos de l’etapa ens hem plantejat moltes vegades si cal  o no un canvi de metodologia. Per a p3 creiem que va bé.

-       

  Treballeu la consciència fonològica?

Molt poc, crec que únicament el treball del nom propi i les onomatopeies.

TERCERA SESSIÓ

Avui em reuneixo amb el mestre i la mestra d'ei 4 anys. Els presento el següent pla de treball per als nens i nenes de la seva classe.

Els explico que en aquest cas he intentat buscar activitats amb una mica de continuació a les que es presenten a p3 amb la finalitat que els nens coneguin la dinàmica de les activitats i hi hagi una progressió en la dificultat de les tasques que se'ls presenten.

Els explico també com funciona cada activitat i em comenten que els semblen molt interessants i adients per a treballar-les a classe. Com que a p3 van proposar treballar aquesta maleta a l'hora del desdoblament de lectoescriptura els proposo seguir la mateixa dinàmica perquè així els nens i nenes poden treballar en petit grup i de manera col.laborativa. Em diuen que no hi ha cap problema per a fer-ho, però que no compten poder començar aquest treball, si més no de manera sistemàtica aquest curs, perquè tenen molta feina a fer durant el tercer trimestre i a més a més enguany aquest és molt curt. Els explico que per la meva part no hi ha cap problema i acordem que a finals de setmana els faré arribar un qüestionari d'avaluació perquè avaluin el pla que els presento i la sessió d'avui.

SEGONA SESSIÓ

Durant la segona sessió amb reuneixo amb la mestra de p3 per mostrar-li el pla de treball i les activitats pensades per a aquesta etapa.

Ella em comenta que els anirà molt bé aquest material de cara al tercer trimestre sobretot per a treballar-ho a l'hora que disposen del desdoblament de lectoescriptura. Durant aquesta hora setmana mig grup va a fer música i l'altre mig es queda a l'aula treballant aquells aspectes que són més costosos. En els primers trimestres, treballen un llibre de traç, però de cara a finals del segon trimestre i el tercer ja poden treballar aspectes de la lectoescriptura una mica més complicats.

Acordem que ella es quedi el quadre amb l'explicació de les activitats pensades per a la caixa de p3 i quedem que el divendres d'aquesta setmana li faré arribar un qüestionari d'avaluació perquè pugui avaluar com li he transmès la informació i com d'útil creu que li podràn ser les activitats plantejades.

El temps que em queda del dia d'avui el dedico a preparar la reunió i el quadre d'activitats de demà, que em reuniré amb les mestres de p4.

PRIMERA SESSIÓ

Al arribar a les vuit a l'escola, em reuneixo amb la psicòloga del centre per encetar el període de pràctiques, com que ja he realitzat aquí mateix el primer practicum, no hi ha massa feina a explicar qui sóc ni que vinc a fer. Refresquem la idea inicial d'elaborar una caixa de material manipulatiu per a treballar la consciència fonològica a cada curs d'educació infantil. Parlem també de la necessitat de crear material que es pugui tocar i manipular, material que els nens puguin fer servir en grups de 4 i 5 i que els serveixi per al treball per racons que tan bé funciona a l'escola. Acordem també afegir graelles d'observació per a cada activitat perquè el tutor o tutora pugui valorar les activitats a mesura que els nens i nenes i treballen. La resta de la jornada la dedico a la creació de la graella amb les activitats per poder mostrar-les als tutors els següents dies quan m'entrevisti amb ells. Per demà tinc previst reunir-me amb la mestra d'ei 3 anys per plantejar-li el treball a realitzar.