dimarts, 3 de juny del 2014
FINAL BLOG
FASE 4: AVALUACIÓ I CONTINUÏTAT DEL PROCÉS
Un cop elaborat tot el material, entrem a l'última de les fases d'aquest periode de pràctiques, el de l'avaluació i la valoració de la continuïtat del procés que hem iniciat al llarg d'aquest trimestre.
Aquesta fase que va durar dos dies i mig, els últims del periode de pràctiques, van servir per mostrar al claustre d'educació infantil el material realitzat i explicar el seu funcionament.
En un principi, estava previst que aquest material es pogués posar en pràctica durant unes quantes sessions per a valorar el seu funcionament, però les hores del pràcticum han passat massa ràpid i no hem tingut temps d'implantar-ho a l'aula.
Tot i així, la finalitat del material està assegurada, ja que el claustre de professors de l'escola té previst l'us de les caixes elaborades de cara el curs vinent en hores de desdoblament.
L'últim dia de pràctiques em vaig reunir amb la psicologa del centre, que em va fer una valoració global del periode de pràctiques tot basant-se amb el qüestionari enviat pel tutor d'aquestes. La valoració per part de l'escola és molt positiva, la meva també. Ha estat un plaer dur a terme les pràctiques a la meva escola.
ATURADA JUSTIFICADA
Hola a tothom!! Veureu que hi ha un espai de temps en blanc, just quan s'acaba el temps per entregar la PAC 2. No... no és que hagi abandonat l'assignatura, és que el meu fill va decidir que el dia 21 de Maig era el millor dia per a començar a néixer.
Això no tidnria res d'especial si no fós perquè va néixer un mes i mig abans de l'esperat i clar, va ser tota una sorpresa per a mi i el seu pare. Suposo que ara entendreu el perquè d'aquesta parada. Intentaré finalitzar el blog de manera que al menys us hagi servit a vosaltres, els meus companys per a alguna cosa i que en pogueu agafar alguna ide a o material que us pugui servir per a la vostra tasca docent.
Aquí us deixo una foto del petitó! Que acabeu de passar una bona setmana!
dimarts, 20 de maig del 2014
dilluns, 19 de maig del 2014
REFLEXIONS III
M'ha fet molta gràcia trobar un escrit del Carles Capdevila parlant del tema de la lletra lligada o script. Us copio aquí l'escrit, però no els comentaris, no vull que feu trampes!!!!jajaja
L'Eduqueu les criatures és un programa de ràdio que encara compta la seva vida en mesos. En tenim 8, no hem complert ni un embaràs sencer, no hem sortit de comptes, però ja neix la nostra primera criatura. L'hem inscrita oficialment com a "http://blogs.ccrtvi.com/eduqueu.php" (cada dia els posem noms més estranys a la canalla) però a casa en diem "el Blog de l’Eduqueu".
És una eina perquè ens poguem anar trobant amb els oients que ens confirmeu que parlar d'educació de molt bon humor és possible i a més a més pot ser saludable. Us aniré explicant quins programes preparem, us demanaré que ens feu arribar testimonis i batalletes, i intentarem generar debats de temes que ens interessen. Ens hi trobarem tots els que pensem que parlar del que ens preocupa una horeta cada diumenge és poquet, i la setmana se'ns fa llarga.
A Internet la gent hi va sobretot a lligar, i enceto el blog amb un tema que hi té a veure amb lligar, però molt de passada: us proposo que parlem de lligar lletres, i que comencem parlant d’això de la lletra lligada. Per què? Doncs resulta que el petit de casa està desbordat, per Sant Jordi li vam comprar un conte dels de dues versions, en lletra lligada i d’imprempta, però sense la versió lletra de pal, que és la que domina, i ens el volia fotre per barret. La lletra lligada el crispa, i només la pot practicar en alguns contes, perquè ha desaparegut de la vida real. Tinc amics més desesperats que proposen crear una lliga contra la lletra lligada. Saben coses, i em diuen que en algunes mètodes educatius ja s’ha eliminat del tot. Una mestra em va dir que la lletra lligada és essencial per assumir com partir les paraules, que eliminar-la seria terrible! Però és que el petit de casa ja escriu a l’ordinador, i haurà d’escriure en sms! Què faig?
La lletra lligada ha mort? Ha de morir? Qui la defensa? Té sentit? Digueu-nos el que volgueu sobre això que ara en diuen lectoescriptura i abans en dèiem aprendre a llegir i escriure. A quina edat ho vau fer? I els vostres fills? Avui dia n’aprenen massa tard, a llegir? La lletra lligada és un pal, tot i la que es diu lletra de pal és l’altra? Quina lletra agrada més als vostres nens?
Qui sap si parlant de lletra lligada acabareu lligant, això és una altra cosa, però no era l’objectiu inicial, entre altres coses, perquè ja deveu saber que la principal relació entre tenir fills i lligar és que tenir fills et lliga molt.
REFLEXIONS II
A quina edat haurien d'aprendre a llegir i escriure els nostres nens i nens?
Poques són les escoles que s'atreveixen a NO introduir aquests aprenentatges al finalitzar la segona etapa d'educació infantil (ei 5 anys), no obstant, la majoria de mestres d'aquesta etapa compartim la idea que és un aprenentatge que resulta moltes vegades dificultós i feixug d'aprendre pels nostres alumnes quan segurament al primer cicle de primària ho aprendrien sense més problema.
Per què tenim aquesta necessitat de córrer? Què ens fa por deixar enrere?
Un altre cas molt evident és el de la lletra lligada, hi ha molts alumnes de cinc anys que no estan madurativament preparats per a fer lletra lligada, tot i així tots els llibres destinats a aquest curs enceten aquest aprenentatge des de ben iniciat el curs. A més a més, quan fem servir la lletra lligada? Mai més! La lletra imprenta o srcip és la més utilitzada al nostre dia a dia i tot i així seguim "torturant" als nostres alumnes amb la lletra lligada!
CAIXA P3: SONS DE LA GRANJA, LA SELVA I LA CASA
Aquí us deixo els murals per imprimir en tamany DINA-3
CAIXA P3: PICAR PARAULES (SIL.LABES)
1 SÍL.LABA
1 Sil.laba from AnnaGarri
2 SIL.LABES
2 Sil.labes from AnnaGarri
3 SIL.LABES
3 Sil.labes from AnnaGarri
CAIXA P3: DITES DELS MESOS DE L'ANY
Recull de dites pel treball dels mesos de l'any!
Ditesmesos from AnnaGarri
TERCERA FASE: ELABORACIÓ MATERIAL
Per aquesta fase, he dedicat un total de 15 sessions (3 hores cada una) per elaborar tot el material per a les caixes de consciència fonològica de les diferents classes.
A partir d'ara doncs, veureu que ja no parlaré de sessions sinó de material elaborat, que a més a més, us dono tot el permís del món perquè l'agafeu i el feu servir a l'escola si és del vostre interès!
En aquesta fase del procés, crec que no té massa sentit explicar sessió per sessió quin material he elaborat perquè a banda de monotón, careix de sentit i d'interès! En canvi el resultat final d'aquestes sessions si que us pot servir d'ajuda, així que endavant amb el material elaborat!
SETENA SESSIÓ
En aquesta sessió m'he dedicat a elaborar un "pressuspost" per conèixer el preu orientatiu de les caixes que penso elaborar. També he aprofitat per a recopilar el material necessari i per començar a donar forma, d'una vegada, a les activitats plantejades.
Tot i que en un inici aquesta segona fase de les pràctiques, la de la reformulació del problema, havia de durar un total de 15, a l'hora de la veritat ha durant molt menys, concretament 6 hores concretades en dos dies.
No obstant, m'adono que per a la tercera fase del procés, la de la creació de material, ara si de le caixes, necessito més de les 35 hores que havia plantejat i per això utilitzo les 9 sobrants de la segona fase per aquesta tercera.
PERDONEU L'ATURADA
Com veureu fa uns quants dies que no publico res al blog, la rapidesa amb la que pasen els dies i que estic a la recta final de l'embaràs, combinat amb la feina (avui he plegat, per fí), les altres assigntures i la vida diària que ja porta prou feina, ha provocat que el blog quedés una mica en segon terme...
Aquesta setmana però, faré les últimes aportacions, preparades en brut des de vaig elaborar les pràctiques i tancaré el blog igual que ho fareu tots vosaltres!
dimarts, 22 d’abril del 2014
PETITES PETICIONS III
Us deixo una investigació de l'Ana Teberosky i la professora adjunta, la Claudia Portilla.
PETITES PETICIONS II
Aquí us deixo un enllaç amb la bibliografia complerta de l'Ana Teberosky i una pàgina web impulsada per ella mateixa i la Universitat de Barcelona on es poden trobar moltes coses interessants. També us adjunto una altra pàgina web de recursos que per mi és brutal per la quantitat i la qualitat de material gratuït que i podem trobar per a treballar a les aules!
Espero que us serveixi d'ajuda!!!!
BIBLIOGRAFIA ANA TEBEROSKY
PÀGINA WEB ANA TEBEROSKY
RECURSOS PER A LA CONSICÈNCIA FONOLÒGICA
Espero que us serveixi d'ajuda!!!!
BIBLIOGRAFIA ANA TEBEROSKY
PÀGINA WEB ANA TEBEROSKY
RECURSOS PER A LA CONSICÈNCIA FONOLÒGICA
PETITES PETICIONS I
Hola!!
Gràcies a comentaris que han anat deixat les companyes pel blog, he pensat que era necessari poder ampliar la informació d'allò que els ha cridat l'atenció! Per això he creat aquesta entrada de petites peticions, per anar publicant aquelles coses de més a més que penso que poden ser interesssants i que complementen les informacions que ja he anat donant.
En aquest cas una companya em va dir que li havia agradat el video de l'abecedari i que li podia fer servei pel seu treball, així que en penjo un altre, només de les vocals que també és interessant coneixer i que forma part també del treball de la consicència fonològica!
Gràcies a comentaris que han anat deixat les companyes pel blog, he pensat que era necessari poder ampliar la informació d'allò que els ha cridat l'atenció! Per això he creat aquesta entrada de petites peticions, per anar publicant aquelles coses de més a més que penso que poden ser interesssants i que complementen les informacions que ja he anat donant.
En aquest cas una companya em va dir que li havia agradat el video de l'abecedari i que li podia fer servei pel seu treball, així que en penjo un altre, només de les vocals que també és interessant coneixer i que forma part també del treball de la consicència fonològica!
dilluns, 21 d’abril del 2014
VIDEO PELS MÉS PETITS
L’aprenentatge de la lectura ha estat, en els últims anys, una àrea d’enorme interès pels investigadors i els educadors. La importància que es dóna al seu aprenentatge ha provocat diverses controvèrsies però, al mateix temps, ha propiciat l’aparició d’un cos sòlid de coneixement sobre el que és la lectura, les condicions sota les quals s’ha de promoure el seu ensenyament i els processos implícits en el seu aprenentatge. Un dels processos que en l’actualitat es consideren bàsics en l’aprenentatge de la lectura és el que s’anomena la consciència fonològica. Sembla ser que la consciència fonològica té una relació directa amb l’adquisició de la lectura.
Us deixo l'enllaç a un video de l'abecedari que torna bojos als nens i nenes més petits! Els encanta i aprenen les lletres de l'abecedari en un tres i no res!
Us deixo l'enllaç a un video de l'abecedari que torna bojos als nens i nenes més petits! Els encanta i aprenen les lletres de l'abecedari en un tres i no res!
PER QUÈ AQUEST TEMA?
Tot i que ja hem parlat molt de la fonamentació teòrica del Practicum i dels motius per a l'elecció dels diferents temes, m'agradaria comentar, una justificació més personal de perquè m'interessa aquest tema.
Fa uns quants anys, vaig acabar la meva primera carrera universitària a la Universitat de Barcelona, vaig estudiar Educació Especial i la veritat és que van ser tres anys molt enriquidors i profitosos per a mi.
De totes les assignatures que hi vaig fer, n'hi van haver de fàcils, de molt difícils, d'avorrides o molt interessants, però hi va haver una assignatura que per a mi va ser la millor de tota la carrera. L'assignatura es deia Trastorns de la Llengua Escrita (TLLE) i a banda del temari que ja era prou interessant en si mateix, la professora encarregada d'impartir-la no va deixar mai a ningú indiferent. La professora es deia Ana Teberosky. Us deixo una entrevista perquè conegueu una mica més d'aquesta doctora.
Fa uns quants anys, vaig acabar la meva primera carrera universitària a la Universitat de Barcelona, vaig estudiar Educació Especial i la veritat és que van ser tres anys molt enriquidors i profitosos per a mi.
De totes les assignatures que hi vaig fer, n'hi van haver de fàcils, de molt difícils, d'avorrides o molt interessants, però hi va haver una assignatura que per a mi va ser la millor de tota la carrera. L'assignatura es deia Trastorns de la Llengua Escrita (TLLE) i a banda del temari que ja era prou interessant en si mateix, la professora encarregada d'impartir-la no va deixar mai a ningú indiferent. La professora es deia Ana Teberosky. Us deixo una entrevista perquè conegueu una mica més d'aquesta doctora.
SISENA SESSIÓ!
Després d'haver recollit els qüestionaris d'avaluació dels mestres, em disposo a analitzar-los i m'adono que no calen modificacions específiques per a les activitats presentades als diferents cursos. Avui dilluns, parlaré amb la Mercè ( tutora de pràctiques) i començaré a elaborar el llistat de material fungible que necessito per a crear les caixes, de la mateixa manera, començaré a fer una mica de pressupost per presentar-ho a l'escola, ja que em van comentar que com és un material per a l'escola, aquesta pagarà el seu cost.
dimarts, 15 d’abril del 2014
FI DE LA PRIMERA FASE!
Amb la cinquena sessió presentada, acabo la primera fase del meu pla personal de treball per aquest segon pràcticum!
De moment, estic molt satisfeta de la feina feta , els companys i companyes de l'escola, tot i que a la vegada són company de feina, m'estan ajudant molt en aquest procés ( tot i tenir molta molt feina) i s'estan prenent de manera molt seriosa el meu periode de pràctiques ! Això si... no poden evitar riure una mica de mi quan arriben al matí i ja estic de cara a l'ordinador, quan al migdia prenc el cafè sola a la sala de mestres i a les cinc no els acompanyo cap a la sortida de l'escola!
No obstant, veuen com una bona oportunitat que jo estigui fent les pràctiques al centre, i que aprofiti les 75 hores que disposo per a elaborar un material que fa molt de temps que volem fer i que no trobem el moment per a fer-ho!
Anem a veure com es desenvolupa la segona fase, que pronostico que no durarà 15 hores, perquè està tot bastant lligat! Som-hi!
CINQUENA SESSIÓ
Tal i com vaig quedar amb els diferents mestres, el divendres vaig preparar unes "mini" graelles de valoració pels plans que havia presentat a les diferents clases. Els vaig enviar per correu la graella a cada curs, i el mateix divendres a la tarda ja tenia les respostes! Sembla que a priori anem bé i que les activitats els semblen encertades pel treball a l'aula!
dilluns, 14 d’abril del 2014
ARTICLE VANGUARDIA
Us deixo un petit article de la Vanguardia on es proposa el treball de la consicència fonològica com a solució als problemes derivats de la dislèxia!
http://www.lavanguardia.com/salud/pediatria/20120228/54353984389/salud-medicina-pediatria-dislexia.html
Leer más: http://www.lavanguardia.com/salud/pediatria/20120228/54353984389/salud-medicina-pediatria-dislexia.html#ixzz2yr2fJr00
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia
http://www.lavanguardia.com/salud/pediatria/20120228/54353984389/salud-medicina-pediatria-dislexia.html
Las personas con dislexia presentan una dificultad en el aprendizaje a pesar de tener una inteligencia normal. Tal y como explica Cristina García, psicóloga del departamento de neuro-pediatría de la Clínica Universidad de Navarra, la dislexia influye en la capacidad lectora de gran manera con lo que se dificulta la comprensión correcta de las personas que la sufren.
Dificultades en el aprendizaje
Para que se realice un diagnóstico de dislexia, las dificultades mencionadas deben interferir de forma significativa en el rendimiento académico y en las actividades diarias del niño. La dislexia afecta a la precisión de la lectura y eso se materializa en niños con muchos errores a la hora de leer y con una lentitud en cuanto a la fluidez. De esta manera, dichas dificultades se asocian a una menor facilidad para acceder al contenido del texto que leen y a una falta de compresión, sin olvidar los habituales problemas relacionados con la escritura que surgen también.
Prevalencia de la dislexia
La dislexia es un trastorno bastante común en la población. De hecho, es el trastorno neuropsicológico más frecuente en escolares y se calcula que de cada 20 niños, 4 la padecen. La dislexia es una alteración que afecta a una habilidad y, por lo tanto, no hay una afectación total pero si que se presentan niveles. Respecto a la prevalencia por género, la dislexia es una afectación que se presenta mayoritariamente en varones: por cada tres niños afectados solo hay una niña con dislexia.
Camino al diagnóstico
El motivo de consulta principal de los padres es el fracaso escolar de sus hijos, que suelen pasar por vagos o por distraídos. También se suele acudir a la consulta del doctor por un problema de conducta, por trastornos de ansiedad, por depresión o por alteraciones del sueño. Tras estas señales de alarma puede esconderse un caso de dislexia. Por lo que se refiere a los niños con capacidades altas, su diagnóstico puede retrasarse porque hasta que las exigencias escolares no se complican van aprobando y pasando de curso. Pero su rendimiento escolar deja de ser alto cuando sus capacidades no les permiten llegar a los niveles de exigencia. A excepción de estos casos, el diagnóstico se suele realizar a los 5 o 6 años, es decir, en el inicio de la escolarización primaria donde se empieza a exigir que los niños escriban y lean.
Dislexia y otros trastornos
La dislexia puede confundirse en muchas ocasiones con otros trastornos, el más frecuente de ellos el TDAH. Lo cierto es que ambos trastornos comparten una base genética común por lo que es habitual que un niño con dislexia padezca otro trastorno. De hecho, la dislexia pura es muy poco corriente y casi siempre se asocia a otras dificultades.
Pronóstico
La dislexia es un trastorno que, por definición, persiste a lo largo de la vida. Sin embargo, las consecuencias como la dificultad para leer pueden variar a lo largo de los años y se puede ayudar a que dichas dificultades se atenúen y que influyan menos en la persona. Por ejemplo, si tenemos en cuenta que a una persona con dislexia le falla una de las herramientas básicas para el aprendizaje, la lectura, una opción será buscar alternativas de aprendizaje que no pasen por la lectura.
Tratamiento de la dislexia
El tratamiento de la dislexia debe ser siempre muy personalizado y adaptado a las características del niño. El entrenamiento de la lectura se debe basar en la conciencia fonológica, es decir, que el niño sea consciente de la estructura de las palabras para que llegue a ser capaz de manipularlas. Ese proceso de manipulación le ayudará a hacer la decodificación que constituye la lectura. En el terreno de la dislexia, cuando el niño adquiere el nivel de automatización de la lectura suficiente para acceder al contenido de lo que está leyendo, ya no se puede hacer más por él. Ese automatismo le ha de servir para aprender y para acceder al conocimiento.
Dislexia y genética
Muchos estudios realizados en hermanos y padres de personas con dislexia muestran que el trastorno es heredable en gran medida. Cada vez se está viendo más que la dislexia y los trastornos del neurodesarrollo tiene una base genética de carácter poligénico y multifactorial, donde intervienen muchos genes que interaccionan entre ellos y con el ambiente. Sin embargo, y a pesar de que la genética influya mucho, hay un gran margen de intervención para ayudar a estos niños.
Leer más: http://www.lavanguardia.com/salud/pediatria/20120228/54353984389/salud-medicina-pediatria-dislexia.html#ixzz2yr2fJr00
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia
REFLEXIONS I
Al llarg de les pràctiques han sorgit i em sorgiran una sèrie de dubtes i plantejaments que donen i donaran peu a la reflexió personal i per extensió a la conjunta amb tota la gent que llegeix o segueix el blog.
Aquí tenim la primera, després de dos tres dies d'entrevistes amb cada un dels tutors dels diferents cursos, m'adono que hi ha una sensació d'ofeg o d'impotència en certs moments, al no poder arribar a tot i fer-ho tot. Estem en un moment i en una situació en que totes les escoles han de ser les millors per assegurar les 50 places de p3 i no haver de tancar línies i per tant s'exigeix als mestres i als ALUMNES que facin i facin per poder mostrar a l'exterior com de bé treballem i quantes coses aprenen els nens i nenes.
Però correm un gran risc si no aprenem a prioritzar i optimitzar els recursos que utilitzem i només en limitem a afegir i afegir contingut i matèria per a treballar. En el cas de les mestres de p5 em comenten que a banda dels llibres de lectoescriptura, fan teatre, treball per projectes, racons de ciència, padrins de lectura, desdoblaments de english i science, dossiers de matèmatiques, ipad's, deures, conversa.... Potser amb menys fariem més, què en penseu?
QUARTA SESSIÓ
Avui m'he reunit amb les tutores de EI 5 anys. He seguit la mateixa estructura que en les entrevistes amb els altres cursos, els presento primer de tot el pla de treball per al seu curs.
D'entrada els sembla bé la proposta que els presento i no tenen massa dubtes ni preguntes. Els inquieta per això pensar quan podran fer servir aquest material perquè diuen que a P5 tenen molta feina a fer i a vegades no poden arribar a tot. El sentiment és una mica el mateix que expressen els tutors de p4.
Acordem que demà mateix els faré arribar una graella de valoració del pla de treball per a poder extreure les primeres impressions i així poder reformular les idees que facin falta abans de començar propiament amb l'elaboració de material.
D'entrada els sembla bé la proposta que els presento i no tenen massa dubtes ni preguntes. Els inquieta per això pensar quan podran fer servir aquest material perquè diuen que a P5 tenen molta feina a fer i a vegades no poden arribar a tot. El sentiment és una mica el mateix que expressen els tutors de p4.
Acordem que demà mateix els faré arribar una graella de valoració del pla de treball per a poder extreure les primeres impressions i així poder reformular les idees que facin falta abans de començar propiament amb l'elaboració de material.
RECORDEM L'ENTREVISTA A P5
Quantes hores dediqueu a l’escola al procés de lectoescriptura?
Actualment a tot infantil es destinen 8 hores a l’àrea de comunicació i llenguatge.
-
Quins continguts treballeu?
Ufff.... a p5 la lectoescriptura té un pes molt gran dins de totes les àrees ja que en principi els alumnes al acabar aquest curs, han de saber escriure i llegir paraules de manera autònoma. És un curs que hi ha molta pressió en aquest sentit i on hi ha molts continguts a treballar de manera sistemàtica per a poder assolir els objectius.
A p5 es fa un breu repàs de les vocals i s’inicia ràpidament amb el treball de les consonants, amb reconeixement auditiu i visual i amb el treball de la grafia i el traç. Es treballa la construcció de noms i paraules fent servir les lletres encunyades (lletres de paper perquè els alumnes puguin construir les paraules que vulguin), s’inicien els dictats, cada vegada que es finalitza l’estudi d’una consonant es fa un dictat amb paraules que continguin aquella lletra per avaluar el procés. S’introdueixen els articles i l’apòstrof, i per a fer-ho es treballa a partir d’un dossier del nom, amb els noms de tots els nens i nenes de la classe. També iniciem els deures del cap de setmana enfocats sempre a l’àrea de lectoescriptura, on els nens i nenes s’emporten un llibre a casa per a llegir amb els pares i un fitxa per omplir, molt lligat a això també fem els padrins de lectura, on cada nen de p5 té un padrí de sisè de primària que durant una hora setmanal llegeixen junts un conte. Durant tot el curs s’implanta de manera gradual la lletra lligada per a llegir i escriure.
-
Com els treballeu? Feu servir llibres? O fitxes?
A p5 és el curs on tenim més llibres i fitxes per a treballar la lectoescriptura. En total tenim 3 llibres i 1 dossier per al treball de les consonants i després tenim varis dossiers que ens serveixen per a treballa els articles fent ús dels noms dels nens i nenes de la classe, o per al treball del traç de les lletres lligades. També treballem de manera molt manipulativa fent ús de les lletres encunyades, la pissarra Vileda o de material creat per al reconeixement de sons dins de paraules.
-
Feu servir algun tipus de recurs per a l’atenció a la diversitat?
Si, els desdoblaments són una gran sort en aquest curs perquè ens permet treballar amb grup reduït aquells continguts que poden ser més difícils. Per exemple, a l’hora de desdoblament aprofitem per a fer els dictats amb els alumnes, perquè així, al tenir la meitat del grup ens assegurem per una banda, que no copiaran del nen del costat i per altre que podrem dedicar els temps que els nens i nenes necessitin per a pensar com s’ha d’escriure cada paraula.
A més a més a p5 l’hora de suport de la que disposem s’utilitza gairebé sempre per al treball de la lecto amb aquells nens i nenes que més els i costa. A vegades es repeteixen els dictats de manera individual o es treballa el reconeixement auditiu d’algunes consonants.
Com valores la metodologia emprada?
Bé, tot i que som conscients que es podria millorar. La sort que tenim és que tenim molt clar que cal respectar el ritme d’aprenentatge de cada nen i nenes, però a vegades se’ns fa difícil perquè el temps passa molt ràpid i cal arribar a uns continguts. Hem parlat moltes vegades que potser ens falta treballar de manera més sistemàtica la consciència fonològica i deixar de banda altres continguts que al arribar a primer s’assoliran gairebé sense voler.
-
Treballeu la consciència fonològica?
Si, tot i que representa una part molt petita de tot el treball que es fa de lectoescriptura. Treballem la discriminació de sons dins de paraules, el camp semàntic de les lletres, piquem paraules per a separar en síl·labes i poca cosa més.
RECORDEM L'ENTREVISTA A P4
uantes hores dediqueu a l’escola al procés de lectoescriptura?
Actualment a tot infantil es destinen 8 hores a l’àrea de comunicació i llenguatge.
-
Quins continguts treballeu?
A EI 4 anys treballem totes les vocals tant en reconeixement visual i auditiu com l’escriptura i lo grafia, més endavant, cap a final de curs, iniciem el treball amb les vocals en lletra lligada, també en reconeixement i en escriptura. Comencem a picar paraules per a separar-les per síl·labes. També treballem les dites dels mesos de l’any i els poemes de les festes populars. Es treballa de manera més profunda el nom propi amb un dossier on també s’inicia el treball del nom dels companys de classe. A p3 ja comencen a fer una mica el nom, però només fan reconeixement i escriptura, a p4 els nens i nenes ja comencen a fer inferències amb els noms i ja són capaços de veure qui hi ha noms que comencen per la mateixa lletra, síl·laba o que fins i tot tenen les mateixes lletres canviades d’ordre, com per exemple: CARLA I CLARA. S’inicia el treball d’alguna consonant gràcies al treball del nom propi, tot i que es fa de manera molt general i sense avaluar-lo pròpiament. També tenim un llibre de grafomotricitat perquè els nens i nenes puguin practicar el traç de les lletres, sobretot de les lligades.
A més a més de tot això, s’introdueix el cognom a l’hora de posar el nom a les feines, per a fer-ho més fàcil, donem a tots els nens i nenes un cartró amb els seu nom i cognom perquè el puguin guardar dins de l’estoig i això fer-lo servir de guia i referència. S’introdueix també la copia de la data de manera sistemàtica, la copia de paraules treballades als projectes o la iniciació a l’escriptura lliure de paraules.
-
Com els treballeu? Feu servir llibres? O fitxes?
En aquesta escola i sobretot a infantil tenim molt pocs llibres, a p4 només tenim un llibre de grafo de l’editorial Cruïlla i 3 xips xaps (quadernet de mates). La resta d’aprenentatges es fan a través de les fitxes que les mestres elaborem i del treball per racons i desdoblament. Un altre avantatge d’aquesta escola és que disposem d’una hora setmanal per a treballar la lectoescriptura de manera desdoblada.
-
Feu servir algun tipus de recurs per a l’atenció a la diversitat?
Si, com ja et deia tenim els desdoblaments que ens van perfecte a l’hora de treballar aquells continguts que poden resultar més complicats. Per exemple al desdoblament de lecto de p4 s’aprofita per treballar la copia de paraules, el treball amb el mètode global de reconeixement de paraules, la discriminació dels sons de les vocals dins les paraules i per a treballar els camps semàntics.
-
Com valores la metodologia emprada?
En general estem contents del funcionament de la lectoescriptura a p4, però si que es veritat que a vegades ens dóna la sensació que exigim massa als nens perquè per exemple, a l’hora de fer el traç de les vocals amb lligada, hi ha alumnes que no estan preparats madurativament per a fer-ho i aquesta sensació els angoixa molt. Per la resta, creiem que funciona prou bé.
Treballeu la consciència fonològica?
Doncs ben bé no sabem què és treballa amb la consciència fonològica, però suposo que poc o molt si.
RECORDEM L'ENTREVISTA A P3
Ara que presento els plans de treball, m'adono que potser caldria refrescar les entrevistes que vaig dur a terme el semestre passat amb els mestres d'aquesta escola i que van servir per establir el punt de partida a l'hora de pensar quins materials eren els més adients per a presentar per cada curs. Començo amb p3!
Quantes hores dediqueu a l’escola al procés de lectoescriptura?
Actualment a tot infantil es destinen 8 hores a l’àrea de comunicació i llenguatge.
- Quins continguts treballeu?
A EI 3 anys treballem el reconeixement visual i l’escriptura/grafia de les lletres A, I, U. També treballem dites dels mesos de l’any i algun poema dedicat a alguna de les festes més populars com la Castanyada o el Nadal. Es treballa també el nom propi , comencem sempre repassant i copiant el nom per acabar podent escriure el nom de manera autònoma. També treballem dins d’aquesta hora la grafomoticitat, una mica les onomatopeies i els contes per despertar el interès per a la lectura.
-
Com els treballeu? Feu servir llibres? O fitxes?
Fem una mica de tot, a EI 3 anys només tenim un llibre que ens serveix per a treballar la grafomotricitat i la resta de continguts els treballem amb fitxes o amb material manipulatiu. També intentem fer la lectoescriptura des de una vessant molt vivencial. Per exemple, quan iniciem el treball d’una vocal busquem en els noms de les cadires quins nens i nenes tenen la vocal i quantes en tenen, busquem a les revistes i als diaris les lletres que treballem. Per treballar el traç utilitzem material com la farina o la sorra perquè els nens i nenes puguin practicar el traç sense necessitat d’agafar un llapis i un paper.
- Feu servir algun tipus de recurs per a l’atenció a la diversitat?
A l’escola comptem amb una hora de desdoblament destinada a l’àrea de comunicació i llenguatge. Durant el primer trimestre l’utilitzem per a iniciar el treball del traç ( els primers mesos és molt complicat agafar correctament el retolador i segui les línies) i de les onomatopeies, i al segon i tercer trimestre per al treball del nom propi. Si veiem que algun alumne té moltes dificultats per a l’adquisició del procés de lectoescriptura el podem derivar al departament de suport. També tenim servei de logopèdia que ens ajuda a prevenir i solucionar petits problemes de parla o pronunciació que poden interferir en el procés lectoescriptor dels nens i nenes en cursos superiors.
- Com valores la metodologia emprada?
A p3 creiem que funciona prou bé. Si ve és cert és que ens els altres dos cursos de l’etapa ens hem plantejat moltes vegades si cal o no un canvi de metodologia. Per a p3 creiem que va bé.
-
Treballeu la consciència fonològica?
Molt poc, crec que únicament el treball del nom propi i les onomatopeies.
TERCERA SESSIÓ
Avui em reuneixo amb el mestre i la mestra d'ei 4 anys. Els presento el següent pla de treball per als nens i nenes de la seva classe.
Els explico que en aquest cas he intentat buscar activitats amb una mica de continuació a les que es presenten a p3 amb la finalitat que els nens coneguin la dinàmica de les activitats i hi hagi una progressió en la dificultat de les tasques que se'ls presenten.
Els explico també com funciona cada activitat i em comenten que els semblen molt interessants i adients per a treballar-les a classe. Com que a p3 van proposar treballar aquesta maleta a l'hora del desdoblament de lectoescriptura els proposo seguir la mateixa dinàmica perquè així els nens i nenes poden treballar en petit grup i de manera col.laborativa. Em diuen que no hi ha cap problema per a fer-ho, però que no compten poder començar aquest treball, si més no de manera sistemàtica aquest curs, perquè tenen molta feina a fer durant el tercer trimestre i a més a més enguany aquest és molt curt. Els explico que per la meva part no hi ha cap problema i acordem que a finals de setmana els faré arribar un qüestionari d'avaluació perquè avaluin el pla que els presento i la sessió d'avui.
Els explico també com funciona cada activitat i em comenten que els semblen molt interessants i adients per a treballar-les a classe. Com que a p3 van proposar treballar aquesta maleta a l'hora del desdoblament de lectoescriptura els proposo seguir la mateixa dinàmica perquè així els nens i nenes poden treballar en petit grup i de manera col.laborativa. Em diuen que no hi ha cap problema per a fer-ho, però que no compten poder començar aquest treball, si més no de manera sistemàtica aquest curs, perquè tenen molta feina a fer durant el tercer trimestre i a més a més enguany aquest és molt curt. Els explico que per la meva part no hi ha cap problema i acordem que a finals de setmana els faré arribar un qüestionari d'avaluació perquè avaluin el pla que els presento i la sessió d'avui.
dijous, 3 d’abril del 2014
SEGONA SESSIÓ
Durant la segona sessió amb reuneixo amb la mestra de p3 per mostrar-li el pla de treball i les activitats pensades per a aquesta etapa.
Ella em comenta que els anirà molt bé aquest material de cara al tercer trimestre sobretot per a treballar-ho a l'hora que disposen del desdoblament de lectoescriptura. Durant aquesta hora setmana mig grup va a fer música i l'altre mig es queda a l'aula treballant aquells aspectes que són més costosos. En els primers trimestres, treballen un llibre de traç, però de cara a finals del segon trimestre i el tercer ja poden treballar aspectes de la lectoescriptura una mica més complicats.
Acordem que ella es quedi el quadre amb l'explicació de les activitats pensades per a la caixa de p3 i quedem que el divendres d'aquesta setmana li faré arribar un qüestionari d'avaluació perquè pugui avaluar com li he transmès la informació i com d'útil creu que li podràn ser les activitats plantejades.
El temps que em queda del dia d'avui el dedico a preparar la reunió i el quadre d'activitats de demà, que em reuniré amb les mestres de p4.
Acordem que ella es quedi el quadre amb l'explicació de les activitats pensades per a la caixa de p3 i quedem que el divendres d'aquesta setmana li faré arribar un qüestionari d'avaluació perquè pugui avaluar com li he transmès la informació i com d'útil creu que li podràn ser les activitats plantejades.
El temps que em queda del dia d'avui el dedico a preparar la reunió i el quadre d'activitats de demà, que em reuniré amb les mestres de p4.
dimarts, 1 d’abril del 2014
PRIMERA SESSIÓ
Al arribar a les vuit a l'escola, em reuneixo amb la psicòloga del centre per encetar el període de pràctiques, com que ja he realitzat aquí mateix el primer practicum, no hi ha massa feina a explicar qui sóc ni que vinc a fer.
Refresquem la idea inicial d'elaborar una caixa de material manipulatiu per a treballar la consciència fonològica a cada curs d'educació infantil. Parlem també de la necessitat de crear material que es pugui tocar i manipular, material que els nens puguin fer servir en grups de 4 i 5 i que els serveixi per al treball per racons que tan bé funciona a l'escola. Acordem també afegir graelles d'observació per a cada activitat perquè el tutor o tutora pugui valorar les activitats a mesura que els nens i nenes i treballen.
La resta de la jornada la dedico a la creació de la graella amb les activitats per poder mostrar-les als tutors els següents dies quan m'entrevisti amb ells. Per demà tinc previst reunir-me amb la mestra d'ei 3 anys per plantejar-li el treball a realitzar.
dilluns, 31 de març del 2014
ALGUNS COMENTARIS SOBRE EL DIARI
Vaig començar les pràctiques el dilluns dia 3 de març, a les 8 del matí. Com que realitzo les pràctiques al centre on treballo, la manera més eficient i factible per a fer les hores era començar una hora abans, destinar una hora del migdia al practicum i plegar una hora més tard, és a dir, a les 18:00. D'aquesta manera al cap de la setmana realitzo 15 hores de pràctiques i per tant en necessito 5 per arribar a les 75 hores. Començant el 3 de març, coincidia el final de les pràctiques amb la setmana en la qual acabem d'entrar, però com que sempre hi ha hores perdudes i feina per acabar, les allargaré una setmana més coincidint amb la setmana santa.
Com que al iniciar les pràctiques, encara no hi havia la segona PAC activada, la del diari de pràctiques, vaig optar per enregistrar, tal com havia fet a l'anterior carrera, les impressions i opinions en una llibreta per a més tard, plasmar-ho al blog que aquesta setmana us he presentat. D'aquesta manera aconseguia centrar el treball únicament a desenvolupar la intervenció presentada i deixar per més endavant la tasca de plasmar al blog com està sent aquest procés de pràctiques.
Dit això, especificar només que quan parlo de sessions, parlo en realitat de dies de pràctiques i que per tant, especifico el treball dut a terme durant les tres hores que disposo diàriament a l'elaboració i la posada en pràctica de la intervenció.
Ara si doncs, anem a veure com és i com ha estat aquest procés que aviat s'acaba!
diumenge, 30 de març del 2014
I COM HO FAREM? QUARTA FASE
|
FASE 3: AVALUACIÓ I CONTINUÏTAT DEL PROCÉS DATA: 02/04-04/04 HORES: 8
|
|
Objectius:
Valorar amb l’equip de mestres el material
elaborat juntament amb la psicopedagoga i la logopeda del centre
Valorar i estudiar la continuïtat i la
viabilitat del projecte
Elaborar un llistat amb els pros i contres
de cada activitat per a poder modificar-les en un futur, sense necessitat
d’estar en període de pràctiques.
Estudiar les noves necessitats que es poden
presentar de cara a altres cursos en referència al treball de la consciència
fonològica.
|
|
ACTIVITATS
I CONTINGUTS
|
|
Reunió d’avaluació amb el claustre de mestres
de l’escola
Reunió amb la logopeda i la psicopedagoga de
l’escola
|
|
INSTRUMENTS
I/O TÈCNIQUES
|
|
Entrevistes
Graelles d’observació
Fulls de valoració
|
|
INDICADORS D’AVALUACIÓ
|
|
Es
passarà a cada tutor un full de valoració del material que ha rebut a la seva
aula, en ell hauran d’especificar quins han estat els punts forts i febles
del material presentat. També hauran de valorar de l’1 al 10 diferents àmbits
i expressar allò que creguin convenient respecte el material.
A
banda d’això, hi ha mode de conclusió final de les pràctiques, farem una
reunió amb la psicopedagoga del centre per a l’intercanvi d’opinions i per
fer la última valoració conjunta del període de pràctiques.
|
I COM HO FAREM? TERCERA FASE
|
FASE 3: PLA D’ACTUACIÓ- ELABORACIÓ MATERIAL
DATA: 17/03-01/04 HORES: 35
|
|
Objectius:
Elaborar tot el material pensat i presentat
per a cada etapa
Elaborar les graelles d’observació per avaluar cada activitat
Elaborar les instruccions per a cada
activitat
Posar el material en mans dels tutors per
tal que en puguin començar a fer ús dins les hores de classe
Posar en coneixement a la logopeda i la
psicopedagoga de l’escola el resultat final obtingut
|
|
ACTIVITATS
I CONTINGUTS
|
|
Elaboració del material, les graelles
d’elaboració i les instruccions pertinents a cada grup
Reunió amb els mestres tutors de cada curs
per explicar i posar en funcionament el nou material
Reunió amb la logopeda i la psicopedagoga de
l’escola
|
|
INSTRUMENTS
I/O TÈCNIQUES
|
|
Entrevistes amb els tutors
Entrevistes amb les especialistes (logopeda
i psicopedagoga)
Ús de l’aplicació DRIVE per a compartir les
graelles d’observació i les instruccions del material per tal que els mestres
les puguin tenir sempre a mà quan les necessitin
|
|
INDICADORS D’AVALUACIÓ
|
|
En
aquest cas els indicadors vindran donats pels comentaris i per les informacions que compartim amb
els mestres tutors i les especialistes. Serà també un bon indicador, poder
elaborar tot el material pensat i presentat en el termini de temps del que
disposo.
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)